
Fa segles que l’agricultura utilitza calç per a millorar la qualitat dels sòls agrícoles. Es tracta d’una substància que és molt present en els sistemes agraris actuals per a augmentar el rendiment i la qualitat dels cultius.
Un dels principals beneficis és la seva capacitat de regular el pH del sòl. Els sòls àcids són un problema freqüent en moltes regions del món, especialment aquells que es troben en climes humits on els nutrients essencials poden ser lixiviats per l’excés de pluja. Quan el pH del sòl és massa baix (àcid), els nutrients essencials com el nitrogen, el fòsfor i el potassi es tornen menys accessibles per a les plantes, limitant el seu creixement i rendiment.
La utilització de la calç al sòl redueix l’acidesa, elevant el pH a nivells més neutres. Això crea un ambient més favorable per al creixement de les plantes, permetent que aquestes accedeixin millor als nutrients. També millora l’activitat microbiana en el sòl, facilitant la descomposició de la matèria orgànica i la disponibilitat de nutrients.
A més de corregir l’acidesa del sòl, la calç és utilitzada a l’agricultura perquè aporta nutrients essencials per a les plantes com són el calci i, en menys quantitat, magnesi. El calci és fonamental per al desenvolupament cel·lular i el creixement de les arrels, mentre que el magnesi és un component clau de la clorofil·la, responsable de la fotosíntesi.
La calç no només afecta la composició química del sòl, sinó que també en millora l’estructura física. Per exemple, els sòls argilosos sovint són compactes i amb mala capacitat de drenatge i, la calç ajuda a descompondre els agregats argilosos, millorant la permeabilitat del sòl i facilitant l’entrada d’aigua i aire. Això afavoreix el desenvolupament de les arrels i, en conseqüència, el creixement de les plantes.
Malgrat tots els beneficis que genera l’ús de la calç en l’agricultura, és important tenir en compte que aquesta substància s’ha de dosificar i que cal tenir sempre presents les necessitats específiques de cada tipus de sòl. L’excés de calç pot elevar massa el pH, provocant sòls alcalins, que també poden limitar la disponibilitat de certs nutrients com el fòsfor, el ferro o el magnesi.