El paper del carbonat de calci en la potabilització de l’aigua de les dessaladores

La dessalinització s’ha convertit en una tecnologia cada vegada més important per garantir la disponibilitat d’aigua potable, especialment en territoris amb escassetat d’aigua o sotmesos a períodes de sequera. El procés permet transformar l’aigua de mar en un recurs apte per al consum humà, però l’aigua que surt directament de l’osmosi inversa encara no presenta les característiques químiques adequades per ser distribuïda. És aquí on entra en joc la remineralització i, concretament, el carbonat de calci.

Durant l’osmosi inversa, les membranes retenen la major part de les sals dissoltes presents a l’aigua marina. Com a conseqüència, l’aigua obtinguda és molt baixa en minerals, té una duresa i una alcalinitat reduïdes i presenta habitualment un pH àcid. Aquestes característiques fan que sigui una aigua químicament inestable i potencialment corrosiva per a les canonades i altres elements de les xarxes de distribució. Per això, el posttractament és una etapa imprescindible abans que l’aigua pugui arribar al consumidor.

En aquest procés, el carbonat de calci, habitualment en forma de calcita, té una funció essencial. L’aigua osmotitzada es posa en contacte amb un material ric en carbonat de calci, sovint mitjançant un llit filtrant. Paral·lelament, s’hi incorpora diòxid de carboni (CO₂), que facilita la dissolució del carbonat. La reacció permet alliberar ions de calci i bicarbonat, dos components fonamentals per recuperar part de la mineralització de l’aigua.

D’aquesta manera, la remineralització aconsegueix augmentar la duresa i l’alcalinitat de l’aigua i, al mateix temps, contribueix a estabilitzar-ne el pH. Aquest equilibri és especialment important perquè una aigua excessivament pobra en minerals pot tenir una elevada capacitat de dissoldre materials amb què entra en contacte. Una remineralització adequada ajuda, per tant, a reduir la corrosió de les canonades i a protegir les infraestructures de distribució.

A més, el carbonat de calci permet obtenir una aigua amb unes característiques més properes a les de les aigües naturals. No es tracta simplement d’afegir minerals, sinó de recuperar un equilibri químic que faci que l’aigua sigui estable, segura i adequada per a la seva distribució. Per aquest motiu, el control de paràmetres com el pH, l’alcalinitat, la duresa i els índexs de saturació del carbonat càlcic és una part fonamental del disseny del posttractament.

En aquest context, la qualitat del carbonat de calci utilitzat també és important. Un producte amb elevada puresa i unes característiques físiques controlades facilita el procés de dissolució i permet treballar amb més precisió. Aquesta necessitat de controlar les propietats del material és especialment rellevant en instal·lacions de gran capacitat, on petites variacions en la dosificació poden afectar les característiques finals de milions de litres d’aigua.

Per tant, el carbonat de calci ocupa un lloc molt rellevant en l’última etapa de la dessalinització. La seva funció va molt més enllà d’aportar calci: contribueix a recuperar l’alcalinitat, estabilitzar el pH i reduir el caràcter corrosiu de l’aigua. En un moment en què la dessalinització és cada vegada més important per garantir recursos hídrics, disposar de materials minerals d’alta qualitat per a la remineralització és també una peça clau per convertir l’aigua de mar en aigua potable segura i estable.